Real Madrid 2 – Espanyol 1 (Jornada 27)

Jugar i perdre

Més enllà dels mals sabor que deixen les derrotes, quan arriben després d’haver jugat un gran partit, tot plegat et posa de mala llet. Si a més has d’explicar el què ha passat, imagineu de quin mala gana em poso a escriure.

Segurament després de perdre a Riazor, m’hauria d’haver fotut més mandra. Però aquell dia, com tants d’altres hi havia molt per criticar, i entendre perquè havíem perdut. Avui, l’explicació ens condueix sense remei a aquella evidència que tots tenim des de la primera jornada a la darrera. Que Madrid i Barça afronten sempre la competició amb una dotzena, vintena i de vegades més... punts regalats per l’estament arbitral. Al Bernabéu, va tornar a passar.
I a més, s’ha donat la circumstància que en aquest cas, l’ajuda arbitral no es va presentar en un partit en que l’equip gran fos claramnet superior. Més aviat al contrari. Resignació, doncs.
Ja ens ho podíem imaginar. Quan l’àrbitre és el “germà bessó” de Pedja Mijatovic, què espereu que afavoreixi a Lola Smiljanic?

L’Espanyol tornava a presentar la millor alineació possible al Bernabéu, si contem als homes disponibles al cent per cent. Al davant hi tenia un “equipet”, amb un sitema defensiu on hi figuraven un home amb nom de Ketchup, un altra que juga amb jersey de coll alt i davant d’ells un home que denota que juguen cagats, DiarrEa.

Les càmeres de tv enfocaven DiarrEa en el minut de silenci previ al partit, en honor a Isaias Carrasco. DiarrEa resava. No m’extranya, se la veia a venir. Es veia a venir la tercera derrota consecutiva al Bernabéu.

Les mitges blaves, que lluïen els blanc-i-blaus m’evoquen sempre als partits del Berbabéu. Per allò de la coincidència blanca als mitjons, recordo sempre l’Espanyol amb mitjes blaves al Bernabéu. Lògicament, la memòria em porta cap aquelles vegades en que també hi hem jugat grans partits, però us en parlaré un altra dia.

Cagadets

El blancs, sortien “cagadets”, la primera pilota la va regalar, fora de banda Baptista. I ja amb la pilota dominada pels nostres, una excel·lent combinació arribava a peus de Jonathan, que des de fora l’àrea engaltava un xut que enfortia el mite Casillas. L’Espanyol, sense complexos, mostrava un joc fluid. Un joc fluid que aquest any ha mostrat sempre que ha jugat contra els equips bons de la competició.

I se succeïen jugades conduïdes pels blanc-i-blaus que arribaven a l’àrea “merengona” fent patir als cardíacs. La cosa tenia mèrit. Dominar la possessió sense Ivan al Bernabéu és tot un luxe.
Valdo no encerta a rematar una centrada passada de Luis. Tot un avis, que em feia recordar algunes actuacions lluïdes de Valdo al Bernabéu en la seva etapa osasunista.

Al minut 8 Kameni pren contacte amb la pilota per primera vegada, després d’una cessió. Un cessió assenyada, no com la que li va fer un minut després Marc Torrejón, i que per poc no acaba amb un disgust monumental.

Tot i l’ensurt, en aquest precís moment vaig viure un sensació molt positiva, que em va fer afrontar el partit amb cert optimisme. De la cuina estant, el meu fill em va ensenyar amb el gest i amb la boca plena, que estava sopant amb una cullera blanca i un forquilla blava. Una clucada d’ull que em va donar “bon rotllet”.

Recital Mijatovic-2

Tot al contrari del que veia pel televisor. Una badada defensiva, per poc, permet a Batista rematar a gol un pilota amb poca intenció. I tot seguit una targeta rigorosa sobre Zabaleta. Començava el recital del “bessó de Mijatovic”.

Per moments canviava la dinàmica i el Real Madrid, recuperava la possessió de la pilota. Al minut 16 Kameni intervenia per primera vegada responent a un pilota jugada pels blancs.
Seguia el recital arbitral en una jugada en que Zabaleta i Luis quedaven consecutivament a terra KO, i al contraatac el Madrid topava amb la contundència de Moisès. Resultat: targeta per Moisès i pels madrilenys ni un xiulet de protesta per jugar amb dos jugadors pericos al terra.
Un minut després, Luis Garcia rebia una agressió del defensa del coll alt, Pepe. Ni falta. I poc després, sense mala intenció el defensa amb nom de Ketchup, desequilibrava a Torrejon en el salt, sobre el punt de penal.

Es veia venir

L’equip no es desanimava, i un minut després, en un corner l’Espanyol fa aquella típica jugada que el nostre equip va posar de moda a finals del 60, i que a mi em posava molt nerviós. Si, allò del córner en passada curta, que recupera el mateix llançador. En aquest cas Luís Garcia, la clava al segon pal, on Valdo lliure de marcatge, remata de cap.Minut 28, Gol. Fa un parell de mundials es va tornar a posar de moda aquest tipus de llançaments de córners. Alguna emissora els va batejar amb el nom de “gilicorner”, i algun entès va explicar que es feia per a trencar els marcatges estrets dins l’àrea. En el cas de Valdo, el mèrit va ser seu, en entrar per sorpresa en una jugada que segurament estava assajada.

L’Espanyol mostrava una sobrietat que no feia patir davant qualsevol jugada dels blancs. La majoria morien al mig del camp. Però cada vegada n’hi havia més que s’acostaven a l’àrea. Una d’elles va acabar en una falta magistralment llançada per Baptista, i rebutjada amb no menys mèrits per Kameni.

Poc després la realització televisiva del partit pel CSD, ens mostra una jugada d’atac de l’Espanyol, que no sé de quin minut era en que es veu a DiarrEa fent penal a Jonathan, en una centrada dins l’àrea.

Igualada

Un minut després, al 42, Marcelo fa una bona jugada per l’esquerra, centra llarg i Higuaín, remata amb una part del cos que no sabria definir del tot, entre genoll dret i el colló dret. Kameni, no està encertat del tot, i entra la pilota.

Un decepció relativa envaïa els nostres jugadors al descans. Tant fàcil que hauria estat arribar amb el 0 a 1. A casa, a la mitja part ens vam posar a buscar el perico. Vau veure el reportage que va fer divendres l’Imma Cassares des de l’AVE? Doncs resulta que a casa tenim un perico de plàstic com el que portava el maquinista de l’AVE. Quan hi pensem el posem sobre el televisor. Un acte fetitxista. El vam estar buscant sense èxit. Llàstima. No voldria crear una situació de malastruc, però a veure si el recupero abans de diumenge que ve...

A la segona part, Drente sortia per un Robinho que havia estat inoperant davant Zabaleta. Poca creació evidenciava l’holandès, quan al minut 46 ja veia la targeta groga. Era un canvi que ens beneficiava, i ens feia veure la segona part amb més optimisme.

L’Espanyol tonava a dominar el joc, com als inicis de partit. Al minut 9 en un embolic a l’àrea merengue, Jarque, Jonathan i Valdo són apunt de marcar. Poc després Luis i Riera, fan una juagada assajada, que no sorprèn del tot als blancs, però que també podia haver canviat el signe del partit.

Per contra, al primer quart d’hora, només un xut de Guti posava a prova Kameni. I al meu entendre, Schuster ens feia un nou regal canviant Baptista per Schneider.

Torna Tamudo i torna Mijatovic

Al minut 19, i per a mi massa aviat, Tamudo tornava al futbol. Era una manera de contagiar a tot l’equip blanc, la diarrea. Poc després, Valverde seguia mostrant valentia, fent entrar Coro per Valdo. I tot seguit, Coro i Tamudo feien una bona combinació, amb Tamudo a la posició d’extrem dreta.

Però la nostra alegria en el joc i la mentalitat, arribava a la fi, al minut 71. Raúl porta el perill a l’àrea, i quan és a punt de fer allò tant típic en ell, i en Juanito, Amancio, Hugo Sanchez i Butragueño, es deixa caure. En un instint natural Jarque el subjecta per a que no caigui, i senyala penal i groga per Jarque. Un despropòsit. Recuperat del desmai, Raul clava el penal a l’altre costat on s’estira Kameni.

Repetició del la jugada: No és penal. Com a molt premi nobel de la pau per Jarque . Reperició del llançament, fixeu-vos en el detall. (Rakel prepara el Yotube) Abans de xutar, Raul s’ensuma els canells. Hi porta Chanel 5 com Marilin? Xarel 10, com la Campos? O eau putrefacte du manzanois?

El darrer quart d’hora, possiblement va ser el moment en que més es va trobar a faltar l’enginy de Ivan. Valverde insistia en prendre decisions valentes i posava Ewerton en el lloc de Riera.
Res més per destacar que la darrere acció del partit i la primera del post-partit, amb el bessó de Mijatovic, Tamudo i Kameni de protagonistes.

Tamudo rep un dura entrada, al lateral dret a prop de l’àrea. L’arbitre assenyala corner. Tamudo es queixa i targeta groga. Kameni puja al remat i li assenyalen falta. Final del partit, i el bessó expulsa Tamudo i Kameni.... I perquè ela arbitres en baixa forma no passen llargues temporades a la banqueta dels suplents? Ningú m’ho ha contestat mai.

L’atlètic de Madrid també va perdre, i esprem que el Vila-real també perdi, encara que això signifiqui...

((Contracrònica d'Eugeni Rius))