La pólvora ja és eixuta
El futbol ordenat, i decisivament a l’atac, que l’equip practica des dels “exercicis espirituals” de Navata i les peregrinacions vàries a Montserrat, ha posat a prova la mullena que envaeix la pólvora dels nostres canons. Vista la batalla del Molinón, la pólvora ja és del tot eixuta: Artillers amunt!
Tornava de la Peña a l’equip inicial. El miracle muscular es complia, i l’equip sortia al camp amb confiança. Ja en el tanteig inicial es va veure que l’equip avançava decidit aquesta vegada cap una victòria. Abans Kameni no va tocar una pilota, amb un futbol ordenat i decidit, l’Espanyol ja disposava de dues clares ocasions de gol.
La conducció de la pilota topava de tant en tant amb la duresa de la reraguarda local i del mig centre asturià Lora, un cap pelat que faria conjunt amb el nostre. Imagineu un mig camp amb ell, De la Penya i Moisès? Amb dues boles de billar! Semblarien una setrilleres, o fins i tot una altra cosa...
Nené, o no
Contra el Racing, el retorn de Luis Garcia, havia quedat marcat per una disciplina en el posicionament d’extrem. Amb l’assortiment de pilotes des del costat dret. I així va arribar el primer gol. Luis centra a dins de l’area i la pilota arriba a peus de Nené. I Nené, no va fer de Nené. Va demostrar que també pot jugar al primer toc. I al primer toc rematava al fons de la xarxa de Lafuenta (ja els planyo, aquests asturians).
D’aquí al final de la primera part, l’Espanyol va marcar el tempo i va comptar en dues noves ocasions de gol. Només les frivolitats de Kameni amb la pilota als peus, van donar alguna opció als asturians.
El Vila-real i el Recre empataven a 1, després d’un gol inicial dels andalusos.
Va se a l’inici de la segona part, als 20 segons, quan Kameni va tenir l’única intervenció compromesa. Si bé 5 minuts després el defensa Neru, va rematar a fora una altra oportunitat del Sporting.
No podia ser. L’equip blanc i blau no podia renunciar a la pilota i al joc ben dirigit de la primera part. Pochetino, conservador en l’aspecte muscular, no volia arriscar la salut de De la Peña, i va fer entrar Roman Martínez. L’equip va encaixar el canvi de manera excel·lent. Com més endavant ho va fer amb el canvi de Callejón per Tamudo.
Les coses es posaven bé a Gijon i a Vila-real, perquè els de la Plana feien el segon gol. El Recre ja quedava darrere nostre.
I en una juagada en què Luis Garcia va fer de Nené, renunciant a rematar a la primera i a la segona opció, endarreria una pilota des de l’àrea petita, que Roman rematava al fons de la xarxa. El partit era nostra.
Mister assistance
I per si això era poc, Luís Garcia, ja definitivament convertit en “Mister assistance”, feia una centrada en profunditat,com aquella que l’any passat en partit de copa li va rematar Jonathan a San Mamés. Ara rematava Callejón, exercint de Tamudo. No està malament Luis, tres assistències, tres gols.
D’aquí al final, una exhibició física, amb una de brillant per sobre de tots. Com corre Ivan Alonso ML! És d’admirar la despesa física del nou “tamudín”.
La jornada de dimarts-dimecres-dijous ha estat rodona! Ara, toquen dos diumenges seguits a Montjuïc. Volem sis punts!
((Contracrònica: Eugeni Rius))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada