Horrorós

At. de Madrid 4-Espanyol 0

És molt difícil fer previsions optimistes, si per fer aquest balanç cal comptar amb dades tan decebedores com les que es pot obtenir mirant les vegades que s’ha xutat a porta els darrers 180 minuts, per no tirar més enrere. Tres vegades. Si a això hi hem d’afegir que Paolo Rossi no juga a l’Espanyol. La situacio que passa l’equip no sorprendre a ningú.

Les absències de Marqués, Pareja i Ivan Alonso, a banda de la quasi perpètua de De la Peña, no eren un bon presagi. Era però l’oportunitat de veure un altre equip i donar peixet a homes que no estem acostumats a gaudir.

Merda

Nakamura tornava a l’equip. Per veure Coro, Ben Sahar va caldre esperar a la segona part. Res a destacar. El japonès gairebé dona les mateixes sensacions i prestacions a la banqueta, que sobre la gespa. Igual d’absent. I quan va poder donar opcions a una suposada reacció de l’equip, va i rellisca. Merda, merda, merda!

Al darrere, el coneixement i suposada compenetració d’antic de Roncaglia i Forlín, es posava a prova davant l’acció d’homes de solvència contrastada com ara Forlán, Agüero (formidable, tot el partit), Reyes, Simao i Jurado. Sense Pareja, la pilota no surt en condicions del darrere.

En general també massa errades al darrere i molta mala sort al primer gol, quan Forlán rep una pilota en un rebuig de Moisés.

Caricatura

L’equip cada vegada sembla més una caricatura, del que va enlluernar per la seva decisió, lluita i contundència en la remuntada del final de lliga passada. Jugadors que s’amaguen, pilotes que no circulen, partit que no es guanyen ni ala pissarra.


La vergonyosa actuació, va acabar amb un resultat de vergonya 4-0, propiciat per l’expulsió de Rocaglia, que no te mesura, ni fre.


Esperem que el fre si doni un cop de mà a l’equip. L’equip està en caiguda lliure i no sembla tenir a mà un paracaigudes que doni tranquilitat a l’equip abans d’acabar l’any. Tornem a organitzar un stage que situï l’equip, que el torni a posar en òrbita i torni la mora a una afició que ja no sap de quin mal morirem. Continuem engripats. Estem cardats!

Escrit per l'Eugeni Rius