dilluns, 14 de març del 2011

Recuperem el rumb

Espanyol 2-Deportivo de La Corunya 0

Per malament que pogués sortir el partit del Depor, una cosa era evident, el control i el criteri del joc s’havia de recuperar amb Javi Marquez i el seu escuder Baena . Amb Forlín , les despistades defensives, tampoc havien de sovintejar. Partint d’aquesta base, i vist el poc gust pel futbol dels homes de Lotina, la victòria no es podia escapar.

Ni bon rotllo, ni simpaties em pot despertar un equip amb Lopo de capità, per més que es rumoregi que l’any que ve tornarà a ser blanc i blau.
L’equip tenia ganes de triomf. Tres punts que li havien de suposar un bàlsam moral per a recuperar el rumb d’una realitat. Un equip, que tot i perdent sis dels darrers set partits, continua en places de privilegi, no se’l pot deixar morir. La resurrecció era més que necessària. I l’equip de Marquez i Baena, va semblar de bon inici, que practicava el futbol control de les millors tardes, però de seguida es va viciar del mal joc i la disposició tàctica del rival.

Contagi
El Depor molestava a la zona de creació, en alguna ocasió amb algun excés antireglamentari. I en realitat les ocasions de gol van ser poques pels locals. El Dépor no va arribar a porta en tota la primera part. El blanc i blaus mostraven alguns detalls. Contràriament al que ja he dit en més d’una ocasió, que calia aprofitar l’absència de Dani Oswaldo, per a retornar temporalment a Callejon a l’eix del’atac, el de Motril cada dia es troba més còmode a les bandes de la mitja punt i va guanyant galons. Ja és l’encarregat de llançar córners i algunes faltes, en detriment de Luis Garcia i Marquez.
La major possessió i els intents de sumar van propiciar la justa expulsió de Pablo Àlvarez abans de la mitja part, per acumulació de grogues. La cosa pintava bé, de cara la segona part.

Diagnosi
Semblava el moment de posar un atacant de més, i Pochettino en va fer la seva interpretació. Tornava a posar sobre el camp l’oblidat Ivan Alonso, en lloc d’un Luis Garcia, més espès que de costum. Entre lesions i oblits, Ivan ha passat la temporada desapercebut. Tant desapercebut, que tot i obrir-li les portes de sortida durant el mercat d’hivern, cap equip s’hi va fixar.
De bon inici, la segona part va anar mostrant el panorama que Pochettino proposava. Al contrari, que en ocasions precedents, on qualsevol reacció semblava passar obligatòriament per les cames d’un Dàtolo, que té pendent demostrar la seva vàlua real, en aquest cas va ser insertar un nou punxó a la punta d’atac, que alliberés de la pressió defensiva homes com Àlvaro, Verdú o Callejón.
Verdú ho va intentar després d’un magnífic barret, només començar la segona part. De nou Verdú, i companyia, en una altra magnífica jugada traçada en tiralínies van posar als peus d’Alonso un de les ocasions més clares de la temporada, que Aranzubia va rebutjar amb fortuna. Però el fruit anava madurant, fins que de nou el infortuni, tocava la porta de les emergències mèdiques. Forlin que havia tornat amb una mà encara malmesa, petava ara pel peu. I un altra jovenet entrava al camp. Quedava més de mitja hora i l’eix defensiu quedava en mans de Raul Rodríguez (Vísca un altre Raül!) i Galan. Galan em sembla un jugador amb unes condicions individuals indiscutibles, però que em dona la impressió que per desconeixement o inexperiència, presenta una alarmant nul·litat tàctica. Però, el Depor no feia por.

Remei. El gol.
I de nou una jugada coral de l’atac comandat per Marquez, feia arribar una pilota a un David Garcia amb fam d’àrea, que va aprofitar les deficiències defensives, per a fer un parell de retalls que el van portar fins al fons de l’àrea, des d’on va centrar una pilota clavada al cap de Ivan Alonso, que en aquest cas no va perdonar.
Calia assegurar el triomf amb més gols, que no va acabar d’arribar, tot i el domini, fins a deu minuts del final. Verdú, que pocs minuts abans ho havia intentat amb cert individualisme, va seguir exercit d’home perillós en sorprendre Aranzubia amb un ajustat tret des de l’angle dret de l’àrea, en donar continuïtat a una falta servida en curta passada.
D’aquí a la fi, hi va haver temps per a fer debutar un altra jove. En aquest cas Thievy, fruït “inequívoc” de la pedrera catalana.
La setmana que ve, una vegada més, amb una defensa experimental, es torna a visitar un equip de la part del darrere. Ja se sap, allà on els agrada fer el samarità. A veure si Dani Oswaldo, fa canviar aquest costum de beneficència.

Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius