Espanyol 0 - Ràcing 3 (Jornada 30)

Dos rebots i una rabona

Ja se sabia, que si l’equip es volia desentendre de la competició, era encara massa a prop dels llocs de privilegi. En aquest cas el més avinent era començar les vacances a l’abril. A partir d’ara, ningú els exigirà gaire més. Si acaben classificant-se per a la UEFA, serà interpretat com un èxit. Però dubto que ho aconsegueixin. Si d’aquí al final, l’actitud és la de no jugar-s’hi res, i els equips contraris lluiten per classificar-se al cap davant o per no baixar, ho tenim claríssim. Amb "lo" bonic que hauria estat estrenar-se a Cornellà, en competició europea...

((foto: Manel Montilla, www.elmundodeportivo.es))

No era una mala pensada, la decisió de Valverde de deixar Riera a la banqueta, tot coincidint amb un moment de baixa forma del manacorí. Posar Lola a més de Coro a l’equip inicial podia ser un primer símptoma de canvi.

Als primers minuts, els blanc i blaus, mostraven una major mobilitat que en els darrers partits. Un Tamudo incisiu, ja rebia als minuts 2 i 3, les entrades d’un defensor, que en els seu nom sintetitza la seva targeta de presentació, Moratón. Una magnífica jugada de David G i Coro, troba un Valdo amb el punt de mira mal calibrat al minut 9. Podia haver estat l’estrena.

Serrano, Munitis i Moratón

L’equip estava donant una bona imatge, a banda del que condicionen i encotillen els equips enganxosos de Marcelino Toral (un entrenador a l’alça). Un xut des de fora l’àrea de Jorge López, que Kameni no atrapa amb encert, surt rebotada als peus d’Òscar Serrano, que marca el 0 a 1 a plaer. Si, Oscar Serrano, aquell ràpid extrem ­-i curt de gambals- que després de rebreu tot dels pericos, fins i tot un advocat que els va salvar del presó, va marxar donant un cop de porta. Desagraït! M’hauria agradat més que el gol ens el hagués fet Sergio Sánchez, però no jugava.

El sistema defensiu començava a donar facilitats. Al minut 23, la velocitat de Torrejon salvava del 0a2. Però en el córner següent Duscher remata amb facilitat, i Munitis aprofita de nou un rebot. Semblava que Kameni portés merda a les mans... Dos rebots i dos gols de dos paios que precisament no em cauen bé.

Però en línies generals l’equip no donava la mala impressió, que ha mostrat en altre moments delicats de la temporada, i d’aquí al final de la primera part, les bones jugades i el desencert davant de porta es van simultaniejar en el joc blan i blau. Cal destacar bones intervencions del porter Toño i un gol que es va anul·lar injustament a un Tamudo que “ballava” amb Moratón agafat del bracet, i el càntabre va caure. És evident que Tamudo no cau simpàtic als àrbitres. La mala intenció havia estat de Moraton, però....va caure ell. Ja ses ap, quan cau Tamudo, no xiulen penal perquè diuen que ”es tira”. Quan cau l’altre, tampoc perquè fa falta. No cau bé i punt.
Abans d’acabar la primera part, el duet calavera que formaven Oriol i Moratón, van segar d’una tacada al Luís Garcia i Tamudo. Per sort, tots sans i estalvis.

La remuntada del dissabte

No feia ni 24 hores que algú havia remuntat un 0a2 que semblava més impossible, i ens havia donat l’alegria del cap de setmana. Per tant no es podia perdre l’esperança. Els primers minuts de la segona part va continuar amb el domini estèril dels blanc i blaus. Destacar una picardia en forma de vaselina de Moisés, que Toño va aturar mostrant reflexes i col·locació. Valverde ho va provar tot, provant de posar, en dos moments diferents més pólvora a l’atac, fent entrar a Riera per Valdo, i Jonathan per Lola. L’encert no va millorar. El Racing també feia els seus canvis. Va fer entrar Smolarek, un home que intimida més pel seu nom, que altra cosa. És fill d’aquell extrem esquerre baixet i sense coll, que va succeir Gadocha a la selecció Polonesa. Per aquelles coses de la genètica el fill és esvelt, prim i alt.

Rabona

Els blanc i blaus va seguir buscant el gol, cada vegada amb menys fe. I el Ràcig perdonava per dues vegades el 0 a 3. Ja en el temps de descompte, en una jugada embolicada dins l’àrea de l’espanyol, Ivan Bolado, resolia l’embús amb una frívola rabona, que veurem repetida cinc mil vegades en els pròxims dies. Una pena. Passa una lliga més. Bé, no ha estat una lliga més, els nostres ens han evitat qualsevol patiment i ens han donat durant una vintena de jornades una magnífica impressió i molta alegria. Quina llàstima! Tant bonic que hauria estat estrenar Cornellà a Europa.

La jornada que ve, els pericos juguen a Bilbao. Amb el rumb que han pres les coses, val més plantejar-ho com una excursió. Sardines, chuletón i una visita al Gugenheim.

Ànims, que Coro es queda.

((Contracrònica d'Eugeni Rius))