Sopar amb Pedro Tomás

Ens estrenem!!

Pa amb tomàquet damunt la taula. Sortit variat d’embotits, pernil, taconets de formatge curat, pebrotets de Padron, calamars a la romana... vi de la Rioja, aigua sense gas i alguna coca-cola. Aquest va ser el menú d’ahir a la nit en un restaurant a prop de Sarrià per arrancar la nostra primera tertúlia amb un personatge vinculat amb l’Espanyol. I ens vam estrenar amb un convidat amable, distès, xerraire, observador i que també pregunta i escolta. Pedro Tomàs, director general del club, va compartir amb nosaltres un parell d’horetes amb un gust 100% “perico”.




L’esport uneix les persones, vinguin d’on vinguin i treballin on treballin. Per trencar el gel sempre surten vincles que ens apropen més com parlar d’un equip de bàsquet de Granollers dels anys 70, del joc i canvis socials al bàsquet femení o sorpendre’ns en què també el Rugby és un esport.

Antenaperica, com tots sabeu, vol divertir-se i compartir les emocions futboleres de l’Espanyol. Ahir, seguint el nostre pacte de cavallers, vam deixar ben clar que nosaltres aparquem la cara periodística a les nostres trobades i que parlem de futbol. La tertúlia no és, per nosaltres, una roda de premsa per buscar titulars i exclusives. Evidentment vam parlar de coses tant òbvies com que el futbol professional, avui en dia, és un negoci, de la importància que té la televisió ara i pel futur de l’economia dels clubs, la gran ombra que significa, per tothom, l’altre equip de la ciutat i el mercat dels jugadors.

Però ens hem quedat amb dues idees públiques molt important.

1. El nou Estadi i les instal.lacions que l’acompanyaran donaran un gir a l’Espanyol: els pericos tindrem casa pròpia. I això, amb modèstia i treball, obre moltes expectatives.

I segona, però no menys important que la primera. Tots estàvem tristos i emprenyats pel penal de San Mamés. El joc del futbol és tant primitiu i extraordinari que tot depèn de si la pilota entra o no. Diumenge, tots volíem que entrés !!! Altres vegades, en canvi, hem volgut que no entres. I això ens tornarà a passar contra l’Osasuna, el Barça, el Saragossa, el Llevant, l’Atlético de Madrid i l’Almeria. Són els últims partits d’una temporada que tots els tertulians hem vist molt contents i molt il.lusionats en llocs de Champions, Uefa i ara, desgraciadament , en una zona sense recompensa. Ens vam posar tristos.


Però si fem una segona lectura als partits que ens queden veiem que alguns seran d’autèntica passió. Repetim, d’autèntica passió. Pedro Tomas ens deia ahir, al començament dels primers tastets, que això del futbol és gestionar passions. I aqui arriba la segona idea: l’Espanyol necessita i ha de viure a la Primera Divisió per seguir vivint passions. Aquest és i ha de ser, com a mínim, el nostre lloc. I qui gestiona el club ho té molt clar.


Tornem al penal de Bilbao.... Per ser positius, us pregunto: Qui va marcar el primer gol contra el Múrcia, al minut 71 del partit a Montjuïc, del 23 de maig del 2004? I que va representar?


Continuar vivint passions

Aquest és un resum d’allò que uns quants pericos vam compartir ahir amb el Pedro Tomàs. Estem molt contents i, seguint les instruccions que sempre diuen els entrenadors, hi ha moltes més coses però s’han de quedar dins del vestidor. Ahir, i en les properes tertúlies, el nostre vestidor és la taula que convida a compartir, com a mínim, el pa amb tomàquet.