dimarts, 23 d’abril de 2013

I ara...busquem un eufemisme, o un sinònim

Getafe 0 - Espanyol 2

 Diuen que parlar d'Europa ens dona mala sort. Per tant, no ho nombrarem més, buscarem un sinònim, un eufemisme o qualsevol frase feta que ens faci entendre del que parlem. És l'Espanyol, una vegada salvada la categoria, qui pot pensar en altres objectius. En forma de competició internacional on s'hi troben d'allò més bo de les lligues del vell continent. Competició regional on l'Espanyol ja hi té experiència en haver arribat dues vegades a la final. Us agrada així? Doncs a això és al que aspira l'Espanyol.


 Aspiracions més clares que l'inútil de l'àrbitre. Una jornada més, el senyor del xiulet va haver de prendre el protagonisme als jugadors. I Texeira Vitienes ho va fer des d'abans de començar el partit. Primerament decideix els colors en què ha de vestir l'equip visitant. Va trobar que l'Espanyol podia vestir aquell "kaki fastigós", que per tv era molt més assemblant que el blanc i blau, amb l'uniforme madrileny. Però, el molt imbècil, no se'n va adonar que es confonia i molt amb el seu equipament negre. Podent posar-se el taronja o el groc "fosforito" va triar allò. I a la segona part ho va voler arreglar amb un gris, que no solucionava gran cosa.



El bon onze

 Deixem-ho estar i parlem de futbol. Aguirre va ser a punt de tornar a jugar amb l'onze que ens agrada. Només la lesió de Mattioni ho impedia. Va afegir-hi però, la tornada de Cristian Álvarez. L'Espanyol no podrà retenir els dos porters la temporada vinent, i cal assegurar que el que es quedi estigui content.....o com a mínim que no fugin tots dos.

 L'Espanyol va tornar a jugar un seriós partit, amb precaucions defensives que no va caldre extremar, donada la fluixa actuació del Getafe. De tota manera, contra un equip on hi fan el que volen jugadors de gran nivell com PedroL i Lafita, qualsevol precaució és poca. Aquesta serietat va anar combinada amb la pressió a la sortida de la pilota i per tant l'opció de contra-atacar ja des de la línia de mitjos del rival.

 Només havia arribat amb perill en una ocasió el Getafe, quan l'Espanyol va tornar a elaborar un d'aquells gols d'artesania a que ens estan malacostumant Verdú i Sergio. En aquest cas, de nou era Stuani l'artista convidat. Verdú l'autor del gol, 0a1. Resultat que ja no es movia fins el descans.



Del Bosque pren nota

 La segona part començava amb el passí de models de l'equip arbitral. Una tonalitat de color que ho complicava encara més. Del Bosque que era a la grada seguint -segurament- les evolucions dels artistes blanc i blaus, es deuria fotre un panxot de riure.

 La incursió en el món de la moda no li era suficient a Texeira Vitienes. Havia repartit moltes targetes, i qui sap si algú es va pensar que era per anar a veure les cuixes de Schiffer, perquè n'hi ha que en van fer molts mèrits. Com Borja que va abraçar la pilota com si es tractés de la Spice Girl Pija, i es va guanyar la segona groga i l'expulsió.

 El camí era ben obert per a la tercera victòria consecutiva a domicili dels d'Aguirre. Lopo, li ho va posar "a huevo" a Sergio en una cessió amb el cap, en la que al del Bon Pastor li va faltar aquella sang freda que tant bé sap administrar.



Festiva final

 El segon gol es veia avenir. Wakaso aprofitava una altra badada defensiva i marcava, un gol que era anul·lat a la mitja hora. Waka estava força encès d'una jugada prèvia en què havia rebut estopa d'un d'aquells gitanets que composen l'equip madrileny. I va ser substituït per Simao per evitar l'expulsió. Bé hauria fet Aguirre, de també treure Forlin, ja que Colloto havia acumulat la quarta groga i feia témer que Forlín no fos també expulsat, com Raul dissabte passat.

 Amb tot això Stuani feia el 0a2, en una "segona jugada" que generava Collotto en una centrada, matant la pilota amb el cap a l'àrea petita, on l'uruguaià era amb l'escopeta a punt.

 L'Espanyol va ser ben a punt de fer-ne quatre, el Getafe s'havia quedat amb 9 jugadors en ser expulsat Fede, per entrar violentament Sergio. Simao i Verdú hi van ser ben a punt, si no fos per les intervencions de Codina.

 El que hem dit, queden sis partits per a sumar una mica més i mirar cap a nord.
Contracrònica escrita per l'Eugeni Rius






Cap comentari: